el poder de l'infinit.

Cauen les agulles del rellotge de l’infern. No hi ha temps. Tot s’ha perdut i cau en l’oblit. T’has anat i m’has deixat sol en mig de la foscor, del que era el nostre lloc secret, on els arbres creixen i el vent canta. Encara recordo, aquells temps en els que dormíem junts sota les fulles de la tardor, on res ni ningú et pogués treure dels meus braços.
Perdona’m. Perdona’m per no haver-te protegit, per deixar-te anar, perdona’m si us plau. I ara me’n aniré: els darres pasos fins a tu, la porta final per caure al buit. La vida es lenta sense tu, no em deixis seguir endavant, deixa’m morir amb tu. Deixa’m sentir que tu i jo podem separar les aigües, moure muntanyes o restar junts per sempre.
Adéu, per sempre.


Palabras que nunca se llevará el viento...